Sento crits dels meus pares, s’estan barallant un altre cop. Jo estic a la meva habitació llegint. No puc aguantar-los més, sempre es repeteix el mateix…
Agafo la maleta que tinc preparada des de fa setmanes sota el llit, l’agafo i amb tota la ràbia que tinc a dins la tiro per la finestra trencant el vidre, després varies coses la segueixen i per últim surto jo intentant no clavar-me cap vidre, aprofito l’arbre que hi ha al costat per baixar i en pocs minuts ja estic al carrer corrent cap a cap lloc concret.
Fa temps que desitjo marxar perquè quasi sempre s’estan barallant i em posen nerviosa, no tot es soluciona amb crits, se que tenen problemes però així no els solucionaran i només fan mal a les persones que tenen al voltant i ja n’hi ha prou d’aquesta merda de vida.
Es de nit, com que estem a mitjants de febrer el fred esta present, gira un aire fred que em cala el ossos i la boira no em deix veure exactament per on camino, fins hi tot hi ha moments que penso que podria passar un cotxe i emportarsem per davant, tot seria més fàcil ja que no se on anar. Busco un hotel per passar la nit, com que porto pocs diners al damunt no em puc permetre molta cosa, hi ha un hostal a les afores on et lloguen les habitacions per dos duros, es petit i fosc però no tinc plantejat quedar-me molt de temps, tant punt com obrin el bancs aniré a treure tots el diners que tinc estalviats, llogaré un pis i buscaré una feina per mantindrem.
El primers raigs de sol que entraven per la petita finestra em van donar de ple a la cara il·luminant el meu rostre, el mòbil marcava les 6:37 del matí i m’informava que tenia varies trucades perdudes de casa. Em vaig incorporar i vaig observar la meva “nova habitació”, amb prou feines hi havia mobles; el mobiliari constava, simplement, d’un llit individual amb els llençols blancs bruts, una calaixera amb aspecte de ser molt antiga i una mica corcada i una tauleta de nit amb els calaixos travats que no es poden ni tant sols obrir; també hi havia un lavabo petit, per no dir minúscul, amb només una pica, un wàter, una dutxa i un mirall. Vaig observar el meu rostre, sota el meus grans ulls marrons s’havien format unes profundes ulleres a causa de no haver clucat l’ull en tota al nit, el llarg cabell pèlroig em queia formant petit rínxols sobre una mica més avall de les meves espatlles, com diu tothom: sóc igual a la meva mare.
Em fico un jersei de coll alt, uns texans i les meves botes marrons. He portat una petita caixa de joies i en trec un collaret llarg en forma de flor negre que em va regalar el pare pel meu setzè aniversari.
L’endemà començo a buscar un treball per guanyar uns diners per poguer pagarme un pis. Finalment despres de moltes hores buscant trobo un treball de cambrera. Crec que aquest treball m’hi dedicare sempre ,perquè no tinc masses qualitats per aspirar a gaire més.
(amb la col·laboració de Judit Abelló)
No hay comentarios:
Publicar un comentario