Estic a la meva habitació en silenci i l’ùnic que escolto són els meus pensaments. Estic en un racó d’ella i no deixo de pensar tinc moltes coses que necessito explicar algú o escriure en un diari. I no tinc altre idea que obrir un calaix que està ple de: fotos, cartes, dibuixos, regals d’amics,una capsa que em crida l’antenció. L’Agafo aquesta capsa i miro de recordar el que és i no me`n recordo. L’obro i quan l’obra sona una melodía que iterromp els meus pensaments. Decideixo vestir-me i sortir el carrer i mirar de fer alguna cosa que no sigui estar sola casa sense fer res en especial. Truco una persona en la que confio i li dic que tinc moltes ganes de parlar amb ella i després de parlar anar a divertir-nos. Quedem a casa seva per parlar i per pendre un café amb unes pastes i unes galetes. Arribo a casa la Jane hi tinc moltes ganes de veure-la i parlar-hi de temes molt concrets com per exemple: la familia, l'amor i l'amistad. -Bona tarda Constance, entra a casa. Diu la Jane-Gràcies ara feia temps que no ens veiem. Contesta la ConstanceEntrem el menjador i
la Constance decideix deixar-li el seu diari . -Aqui hi han coses que considero importants i quan acabis de llegir-te’l em dones la teva opinió i parlem.
Avui en el meu diari parlaré sobre que en penso de l’amor.Penso que les persones sempre primer ens enamorem de les coses superficials i no la teva manera de ser. I crec que els nois els agraden les noies intel·ligents ,boniques,dolces i que tinguin una mirada cautivadora i un somriure bonic. També m’agradaria trobar algú que estes enamorat de mi i que em digues que m’estima a cau d’orella i que m’estimi per la meva manera de ser. Per desgràcia me enamorat del meu millor amic però ell no està enamorat de mi vull oblidarme’n i he conegut un noi que crec que li agrado i a mi també m’agrada. No el conec massa però quan la Jane no estava jo quedava amb ell i parlavem de moltes coses. Ara fa temps que no en sé res d’ell i ens vam fer molt amics . Ens vam conèixer d’una manera molt extranya. Una nit que plovia em va trobar estirada al terra. Jo portava un vestit llarg i elegant,les ungles pintades de vermell i a la mà hi tenia un cigarret i a l’altre mà un ampolla trencada de “White Label”. Quan em vaig despertar no entenia res perque estava en un hospital. Aquest amic em va ajudar molt i em fer canviar molt i em fa fer canviar gràcies a ell vaig poder solucionar molts problemas. I també recordo l'ultim vegada que ens vam veure que em va dir: -Et dono aquesta nota perque te'n recordis de mi cada vegada que la llegexis. Mira Constance,sempre hem sigut molt bons amics. Pero que tinguis clar que entre tú i jo no hi haura res mes que amistad. Realment ets molt bona persona i has canviat moltissim.I tenies motius per ser com erets I ets itel·ligent perquè t’has adonat que el teu caracter no agradava a ningú.Cada vegada que la llegeixo penso que els amics s’han de saber valorar i que i tens algú el teu costat que et recolza ho has de saber apreciar . Però també has de pensar bé si realmet en aquesta persona l’importes de veritat que no estar amb tu per llàstima ni per compassió. Jo sempre he sigut una persona amb molts problemas i sempre em costa seguir endavant. I a mi no m’agrada que es compadeixin de mi, ni que em tractin de tonta perquè sóc una persona callada i tranquil·la. Em queixo de moltes coses però no ho puc evitar. Jane ara em podries donar la teva opinió sobre el que has llegit-Diu la Constance-Si però ràpid que s’ha fet molt tard i he de marxar. Trobo que que necesites que estigui al teu costat i sortir més sovint juntes. Adeu ja ens veurem et trucaré-diu la JaneSento que aquesta nit no poguem anar en lloc. -No pasa res-contesta la Constance.Agafo les claus del cotxe per donar un tomb un estona. Començo a córrer amb el meu ford mustang. Sona el móvil i l’agafo. Parlo per telefon mentres condueixo m’estic jugant la vida. La carretera per la que vaig es molt perillossa. Comença a ploure i el cotxe surt de la carretera. Aleshores es quan el cotxe comença a donar tombs. Es trenquen els vidres del cotxe i finalment xoca contra un arbre i la Constance mor. Una veu se sentia desde la foscor del paratge on havia quedat el cos de la Constance aquesta veu era la de la Jane que buscava resposta de la Constance pero només li contestava el vent. Un vent suau amb un fort xiuxiueig que feia evident la més terrible catastrofe imaginable per la ment d’una noia desperada que no troba resposta alguna de la seva amiga. -Constance? Contestem siusplauVols fer el favor de contestarme! Un home es troba el cotxe i quan veu la Constance morta es quan truca els mossos d’esquadra. Cinc minuts després de la trucada arriven els mossos. -Bones sóc l’Amy i voldria parlar amb vosté. Li haurem de fer un interrogatori i ens haurà de respondre les segúents preguntes. -Ha vist com arribat el cotxe al bosc? –No -Que feia vosté aquestes hores passejant pel bosc? Passeja pel bosc a les dotze de la nit no ges normal. -Miri m’he perdut i jo no tinc la culpa de res. -Molt bé ja pot marxar No hi han més preguntes. L’Amy es la mossa d’esquadra que s’encarregara de resoldre perque ha mort la Constance. L’endemà al matí i que hi haurà llum anirem investigar el cas. A les deu del matí l’Amy ha arribat el bosc . -Aqui hi ha un mòvil això es la prova de la mort. Ahir a la nit plovia i devia anar parlant per el telefon tambè devia anar amb molta velocitat. Mirarem les trucades i esbrinarem amb qui parlava ahir la nit. La pantalla del mòvil mostra 5 trucades perdudes. La Amy truca a la Jane. -Bones voldria parlar amb vosté i trobarnos cara a cara. -Perdoni amb qui parlo? -Sóc la Amy mossa d’esquadra i m’agradaria si li fos posible que ens trobessim aquesta tarda. -No entenc res primer em truca una mossa amb el mòvil de la meva millor amiga i no sé que és el que pot haver passat.-Pensa la Jane-Si que puc en quina hora? -A les sis al centre de la ciutat. La Jane preocupada es dirigeix al centre de la ciutat. La Amy esta esperant a que arribi la persona que la pot ajudar a resoldre dubtes. -Bones ara anirem a una cafeteria a parla tú i jo soles. -No anirem a la comisaría?-Diu la Jane-No Entren a la cafeteria Jefferson’s coffe.Bones que volen pendre-un café –demana la Amy-Jo un café i una canya de xocolata.-Diu la Jane-Molt bé ara els hi porto. -Parlem una mica de tú i la relació que tenies amb la teva amiga-Diu la AmyLa Constance i jo som amigues desde fa temps ens coneixem desde primaria. Sempre quedavem per parlar,anar el cine..etc.Ahir ens vam veure per parlar una estona. -Hi hagut mai algun problema entre tú i ella? -No hem tingut mai baralles series. -Per cert encara no li he dit que.-Que?! -Ho sento molt la seva millor amiga a mort. La Jane esta apunt de plorar mira de contenirse fins que el final plora. Plora en silenci i intenta seguir parlant però està tant trista que no pot continuar parlant. -Si em perdones un moment vaig al lavabo. Al tornar de lavabo contiunuen parlant. -I com va morir?-D’un accident de cotxe.-Es culpa meva si no l’hagues trucat això no hagues passat. -No es culpa de ningú -Si no hagues marxat ahir la nit…-No t’has sentir culpable de res. -Amb qui hauries de parlar a part de jo és amb el seu pare. -Molt bé em podries donar el seu telefon -Suposu que si el telefon es 680350231-Gràcies ja parlarem un altre dia i ens reunirem tu, jo i el pare de la Constance. La Amy torna a l’oficina per escriure un informe sobre el cas. L’informe dira el següent: El dia 5 de Novembre 2003 va morir una noia de divuit anys a les dotze de la nit . Va morir a causa d’un accident de cotxe. La noia anava parlant per telefon mentres conduia i anava a molta velocitat. El cotxe va sortir de la carretera i va xocar contra un arbre Unes hores abans estava a casa de la seva millor amiga Jane. La Jane i la Constance es coneixien desde primaria i tenien molt bona relació. Continuare escrivint l’informe en un altre moment .-Diu la Amy. L’endemà la Jane treu a passejar el seu gos. I es troba casualment amb el pare de la Constance. -Bon dia Charles t’he de donar una noticia dolenta. -T’ho anire explicant mentres passejem el Tom . Espera un moment trucaré a la Amy. -Qui es? -Una mossa d’esquedra-S’assenten en un banc i la Jane truca a la mossa d’esquadra . -Bon dia Amy sóc la Jane-Digam que vols?Quin es el motiu de la trucada? -Doncs que m’he trobat amb el pare de la Constance i havera quan t’aniria be que ens reunisim tots tres. -Doncs avui al migdia. -D’acord a quina hora? -A les dues-adeu fins desprésEns dirigim el centre d ela ciutat mentres li explico el pare de la Constance que ha passat. Quan ja han arribat entren tots tres a la mateixa cafeteria que l’altre vegada i la Amy li fa unes preguntes el pare de la Constance i después torna a l’oficina I acaba de redactar l’informe.No hi ha res que resoldre simplement va ser un accident de cotxe d’una noieta de divuit anís que parlava per telefon mentres conduia. El pare torna sol cap a casa seva. Esta sol i destrosta ja no li queda res la seva don ava morir fa uns anys i la seva filla fa uns dies. Passa unes setmanes i truca el seu millor amic que fa anys que no es diregeixen la paraula. El truca i comencen a parlar i després el Charles se’n va a casa del seu amic.
El Charles està davant la porta del seu amic i truca el timbre.
-Bones quan de temps-diu el James
-Si hem de parlar de moltes coses.-contesta el Charles
-Endavant-diu el James
-Que t’ha passat?
-Res sóc coix.
Es passen hores i hores. Parlen i finalment es perdonen i tornen a ser amics de nou.
El Charles torna a casa a dinar i a descansar una estona.
La Jane està a casa ordenant la seva habitació. I troba un paper que hi fica.
Estimada Jane si algún dia em passes alguna cosa el pis de la meva àvia seria per tú ho vaig decidir jo. I els meu pare i està d’acord no t’has de preocupar per res.
La Jane quan ja acabat d’ordenar l’habitcació se’n va al pis de l’àvia de la Constance. El pis està mig abandonat però no l’importa. Quan entra al pis la Jane es troba amb un okupa. Parla amb i li diu educadament que marxi que aquest és el seu pis.
La Jane va buscar amb la furgoneta del seu pare totes les seves coses després d’unes hores quan ja està tot colocat el seu lloc va buscar el seu gos Tom.
El gos de la Jane és un pastor alemà intel·ligent,juganer,espavilat…etc
El Charles està a casa i busca a la llista de telefons numeros de amigues de l’insitut.
Truca a un tal Kate que eren molt bons amics quan anaven a l’institut. Eren una colla d’amics Ell, el James, la Kate i Christine.
-Digui?
-Sóc el Charles te’n recordes de mi de quan anavem junts al institut.
-Si me’n alegro que em truquis però podies haver trucat més aviat.
-On vius ara?
-Està a prop d’on visc jo.
-Que et semblaria que ens trobessim un dia d’aquesta setmana?
-Perfecte
Estic molt content de poguer quedar amb la Kate era la meva millor amiga a l ‘institut.
Em pensava que no la veuria més després de l’institut.
Fa bastant anys que no ens veiem. Imagino que deu estar molt canviada i que deu tenir un treball i potser un familia.
Sona el telefon i l’agafo és la Kate.
-Bones Charles
-Hola
-Si vols et poder a dormir a casa meva tot el cap de setmana.
-D’acord
-Et dono la meva direcció i el meu mòvil.
-adeu fins aviat.
Finalment arriva el cap de setmana em preparo per marxar a New York que està uns quilomentres d’on visc jo.
Arrivo i entro a casa seva. I sortim a sopar a un restaurant de la ciutat.
Parlem i m’explica la seva vida.
Tinc 28 anys sóc soltera i treballo en un banc. Fa pocs anys que visc a New York abans vivia en un poble molt petit.
Tinc un gat negre,ulls verd,pelatge llarg…etc
Tinc una casa bastant gran i mini cooper.
Va passant el temps i la Kate i el Charles es van veien. Van passant els anys i s’enamoren. Uns anys després el Charles li demana a la Kate que es casin.
Però això no vol dir que hagi superat la mort de la seva dona i la seva filla.
Es casen i després tenen un fill.
